1.2 EL TELÈFON I LA XARXA COMMUTADA
El telèfon ens permet fer transmissions bidireccionals de senyals d'àudio punt a punt. Gràcies a que no calia cap coneixement tècnic per usar-lo, va esdevenir un electrodomèstic molt comú.
 |
| Esquema del funcionament del telèfon |
La paraula "telèfon" prové del mot grec (téle) que vol dir distància i (phone) que vol dir veu. Actualment es reconeix Antonio Meucci com a inventor del telèfon, si bé durant molt de temps se n'havia atribuït la invenció a Alexander Graham Bell, que fou el primer en patentar-lo.
 |
| Operadores de commutacions telefòniques |
Només permetien la comunicació de dues persones, i això és clar, feia molt incòmode la comunicació entre varies persones.
La xarxa commutada és un sistema de connexió en la qual cada terminal està connectada a una central, i cada central, a una altra central. Quan s'inicia una trucada, s'estableix el camí entre terminals, procés anomenat commutació de circuits.
Un punt d'història: antigament la commutació de circuits es feia manualment, per mitjà d'una operadora, ja que l'emisor del missatge deia a la operadora a qui volia trucar, i ella el connectava amb el recptor del missatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada