1.3 LA RÀDIO

1.3 LA RÀDIO

ESTUDI DE RÀDIO

Es consideren transmissions de ràdio totes aquelles comunicacions que utilitzen ones electromagnètiques de radiofreqüència. Generalment parlem de ràdio solem referir-nos a la radiodifusió, és a dir, la transmissió de senyals d'àudio multipunt.

Els primers experiments de radiofreqüència es daten de l'any 1906, però no es van començar a comercialitzar fins als anys 20. La ràdio va tenir un impacte per la societat prou gran, ja que va fer possible l'accés instantani i popular a les notícies d'actualitat i va donar lloc a una nova forma d'entreteniment.

Les diferents emissores de ràdio fan servir ones portadores de freqüències diferents, cosa que permet que viatgin a través del mateix canal (l'aire) sense interferir-se (multiplicació de la freqüència).

L'aparell receptor permet a l'usuari seleccionar la emissora que vol escoltar amb un dial. La freqüència es filtra per evitar les interferències de les emissores adjacents, s'amplifica, es modula i es transforma en so en uns altaveus o auriculars. La ràdio FM permet sentir amb major qualitat de so que les ràdios amb AM, perquè la modulació de la freqüència ocupa menys amplada de banda i és més immune a les interferències. 

Funcionament de la radiodifusió

1.2 EL TELÈFON I LA XARXA COMMUTADA

1.2 EL TELÈFON I LA XARXA COMMUTADA

El telèfon ens permet fer transmissions bidireccionals de senyals d'àudio punt a punt. Gràcies a que no calia cap coneixement tècnic per usar-lo, va esdevenir un electrodomèstic molt comú.

Esquema del funcionament del telèfon

La paraula "telèfon" prové del mot grec (téle) que vol dir distància i (phone) que vol dir veu. Actualment es reconeix Antonio Meucci com a inventor del telèfon, si bé durant molt de temps se n'havia atribuït la invenció a Alexander Graham Bell, que fou el primer en patentar-lo.

Operadores de commutacions telefòniques

Només permetien la comunicació de dues persones, i això és clar, feia molt incòmode la comunicació entre varies persones.

La xarxa commutada és un sistema de connexió en la qual cada terminal està connectada a una central, i cada central, a una altra central. Quan s'inicia una trucada, s'estableix el camí entre terminals, procés anomenat commutació de circuits.

Un punt d'història: antigament la commutació de circuits es feia manualment, per mitjà d'una operadora, ja que l'emisor del missatge deia a la operadora a qui volia trucar, i ella el connectava amb el recptor del missatge.