1.5 LA TELEFONIA MÒBIL

1.5 LA TELEFONIA MÒBIL

La telefonia mòbil va popularitzar-se al final del segle XX. La seva primera aplicació va ser la transmissió sense fils bidireccional de senyals de veu, però avui en dia ofereix molts serveis addicionals, com la transmissió de missatges multimèdia, videotrucada, càmera de fotografia, connexió Bluetooth i a Internet.

Xarxa de telefonia mòbil

Cada punt del territori està associat a una estació de telefonia mòbil (estació base) i els terminals es comuniquen amb les estacions mitjançant microones de freqüència entre 900 i 2000 MHz. Cada estació disposa d'un conjunt de freqüències que pot assignar a les comunicacions que s'estableixen dins la seva zona de cobertura. Les estacions properes elles fan fan servir freqüències diferents, per evitar interferències, però estacions allunyades poden reutilitzar freqüències.

Les cel·les de cobertura de cada estació de telefonia mòbil solen representar-se com a hexàgons. La xarxa de telefonia mòbil funciona així:

Evolució dels telèfons mòbils

     - El mòbil detecta senyals provinents d'una o més estacions base i, sota que es troba amb més potència, s'hi enganxa.

     - Quan el mòbil es desplaça, detecta si passa a rebre un senyal amb més potència d'una altra estació base, i el mòbil passa a agafar el senyal de la nova estació. Això s'anomena commutació de canal.

      - Quan el mòbil rep una trucada, les estacions base es comuniquen amb les centrals de commutació, que realitzen l'enllaç de la trucada. 

Placa de l'interior d'un mòbil

Per tal de mantenir una bona seguretat i identificació en els telèfons, existeixen una sèrie de sistemes com la targeta SIM, que emmagatzema la identificació del client, entre d'altres. El PIN és un codi de 4 xifres sense el qual no es pot engegar el telèfon. el PUK és un codi de 8 xifres que no es pot canviar que permet desbloquejar la targeta SIM en cas d'oblit del PIN. Finalment hi ha l'IMEI, un codi que identifica l'aparell a escala mundial i es transmet a la xarxa en connectar-s'hi.

Diferents parts d'un telèfon mòbil

1.4 LA TELEVISIÓ

1.4 LA TELEVISIÓ

La televisió és un sistema de transmissió d'imatges i sons punt-multipunt. La transmissió és semblant a les transmissions radiofòniques, si bé es necessita més amplada de banda perquè el senyal transporta molta informació. 

La paraula "televisió" també porta el prefix grec tele-, que significa "lluny". És doncs una tecnologia que ens permet la visió a distància.  Diem que la televisió transmet imatges en moviment, però en realitat, el que ens transmet és un conjunt d'imatges anomenades fotogrames, que vistes una rere l'altre, generen la percepció de moviment. 

PÍXELS DE LA TELEVISIÓ

D'altra banda, el que en aparença és una imatge contínua és, en realitat, un mosaic de petits punts de color blau, verd i vermell, anomenats píxels, i de lluny, ens dóna a la impressió d'estar veient superfícies planes de qualsevol color.  

 El receptor de televisió descodifica el senyal rebut i fa que s'il·luminin els píxels corresponents. Fins fa poc els televisors feien servir un canó d'electrons, però actualment es fan servir pantalles de plasma on descàrregues elèctriques fan il·luminar petits fluorescents de gas o pantalles LED en les quals uns cristalls líquids obstrueixen o deixen passar la llum a cada punt. 

Actualment el senyal televisiu el rebem de diferents maneres:

Televisió Digital Terrestre

          - Televisió Digital Terrestre, que utilitza ones de radiofreqüència retransmeses per antenes terrestres.
          - Televisió per Satèl·lit, emet des dels satèl·lits geoesticials. 
          - Televisió per cable, que fa arribar el senyal mitjançant cables coaxials i de fibra òptica.
          - Televisió IP, que emet a través d'Internet.