1. LA TELECOMUNICACIÓ
1.1 EL TELÈGRAF
El telègraf va ser un dels primers aparells que va permetre la transmissió gairebé instantània de missatges a llarga distància. Va ser la manera més ràpida de comunicar-se entre punts llunyans durant el segle XIX, abans de l'invenció del telèfon.
La paraula "telègraf" prové dels mots grecs tele, que vol dir "distància", i graphein, que significa "escriure".
El funcionament del telègraf és molt senzill: consisteix en connectar l'emissor i el receptor amb un circuit que es pot obrir i tancar mitjançant un pulsasdor. Cada vegada que l'emissor tanca el circuit, el receptor activa un electroimant que mou una punta capa a una cinta de paper que es desplaça a velocitat constant. D'aquesta manera, si l'emissor prem un instant, la cinta queda marcada amb un punt. Si l'emissor manté accionat el polsador, la cinta queda marcada amb una ratlla.
Els textos es codifiquen en punts i ratlles segons un sistema ideat per Samuel Morse. A cada lletra o xifra li correspon un conjunt de punts i ratlles diferents. 
A inicis del segle XX, Marconi va inventar la telegrafia sense fils, que, en lloc d'enviar corrents elèctrics, feia servir ones electromagnètiques. Còdic Morse
